Final Fight

FITXA TÈCNICA

Nom del joc: Final Fight

Fabricant: Capcom

Any de desenvolupament: 1989

Categoria: Busca-raons


Informació de la plataforma de maquinari:

Placa Capcom Play System, coneguda com CP System, CPS o CPS-1. Aquesta s’utilitzà a altres clàssics com ara Street Fighter ii: The World Warrior, Strider, Ghouls’n Ghosts, U.N. Squadron o Captain Commando.

  • CPU Principal: Motorola 68000 @ 10 MHz
  • CPU secundària: Zilog Z80 @ 3.579 MHz
  • PPU: 192 KB VRAM + 16 KB CACHE RAM
  • Chip de so: Yamaha YM2151 @ 3.579 MHz y Oki OKI6295 @ 1 MHz (samples a 7.576 kHz)
  • Resolució de vídeo: 384x224
  • Colors a la pantalla: Quatre mil noranta-sis (cent noranta-dos paletes globals, cadascuna de setge colors), a escollit entre seixanta-cinc mil cinc-cents trenta-sis (profunditat de 16 bits, dels quals 12 bits hi són de RGB i 4 bits de nivell de brillantor).
  • Sprites simultanis: 256 de 16x16 amb màxim setge colors (quinze opacs + u transparent)
  • Grandària de tils: 8x8, 16x16, 32x32 amb màxim setge colors (quinze opacs + u transparent)
  • Mapa de tils: 3 mapes de 512x512, 1024x1024, 2048x2048.
  • Suporta orientació de pantalla horitzontal o vertical.


Desenvolupadors principals: Noritaka “Poo” Funamizu (productor executiu), Yoshiki “Kihaji.O” Okamoto (productor / cap de departament d’investigació i desenvolupament encarregat de jocs per a màquines recreatives), Akira “[Pon G] Nin” Nishitani (dissenyador en cap i director).

Programació i desenvolupament: Akira “Akiman” Yasuda (dissenyador y director d’art), Shinichi “Shin” Ueyama (programador), Satoru “S.Y” Yamashita (artista de personatges), Yoko “[Pon G2] Fukumary” Fukumoto (artista d’escenaris), Asae “[Pon G 3] Nissui” Nishitsuji (artista d’escenaris).

Compositors de la música: Yoshihiro “Yuukichan's Papa” Sakaguchi (compositor en cap), Yoko Shimomura, Manami Matsumae, Harumi Fujita, Yasuaki Fujita, Hiromitsu Takaoka, Junko Tamiya.


HISTÒRIA DEL JOC

Història del desenvolupament:

Abans del fenomen cultural que va suposar Street Fighter II i després de l’èxit del primer Street Fighter, Capcom decidí produir una altra seqüela que hauria d’anomenar-se Street Fighter ’89. Però haurien de crear un nou equip, atés que SNK havia fitxat als dos principals encarregats del primer Street Fighter per que crearan junts sagues com Art of Fighting o Fatal Fury:

  • Takashi ”Piston Takashi” Nishiyama, qui una vegada va dissenyar els classics Irem Moon Patrol o Kung-Fu Master creà o dirigí diversos dels primers èxits de Capcom com ara Mega Man o el primer Street Fighter. A SNK ajudà a crear el sistema NeoGeo i produí, entre d’altres, els sis primers The King of Fighters, els Fatal Fury Real Bout, Fatal Fury 3, Metal Slug 2 o Metal Slug X abans de muntar la seua pròpia empresa Dimps, on, entre altres projectes, desenvoluparia per Capcom Street Fighter IV o Street Fighter V, on Nishiyama va tindre el rol de productor executiu.
  • Hiroshi “Finish Hiroshi” Matsumoto, qui dirigí Art of Fighting i The Last Blade 2, produí The Last Blade, Art of Fighting 3 i diverses seqüeles de Fatal Fury com ara els Real Bout o Mark of the Wolves. Endavant, se’n va anar a Dimps amb Nishiyama, on fou productor executiu dels dos primers Dragon Ball Z Budokai, i també dels Street Fighter IV y Street Fighter V.

El grup que va prendre el comandament, es va convertir en llegenda de les recreatives, com va ocórrer amb diversos clàssics, com va passar amb Street Fighter II: Yoshiki Okamoto va estar al comandament de la producció de jocs de recreatives; Noritaka Funamizu va ser productor executiu; Akira Nishitanidirector i dissenyador en cap i Akiman, qui també treballà al primer Street Fighter, fou director d’art i co-dissenyà el títol.

Final Fight fou el sèptim joc desenvolupat per la placa CPS de Capcom. Atés que Forgotten Worlds, el joc previ de l’equip per aquesta placa, havia sigut menys exitós del que s’havia pensat, disposaven de menys memòria pels gràfics, uns dos terços de la que en va tindre el Street Fighter original, per la qual cosa van decidir  aplaçar la seqüela i desenvolupar un altre tipus de joc.

Enviaren a Akiman a una feria a Los Angeles per veure quin tipus de jocs eren populars i es va fixar en els busca-raons. Això va haver d’ocórrer el 1988, l’any que va eixir Double Dragon, Bad Dudes Vs. DragonNinja, Vigilante, The Ninja Warriors, Dynamite Dux o Altered Beast. Nishitani veu que Double Dragon es venia força al Japó. D’aquesta manera va nàixer Final Fight. Nishitani es centrà al disseny de mecàniques i jugabilitat, al mateix temps que Akiman va estar al comandament del disseny i apartat visual del joc.

El CEO de Capcom suggerí a Akiman que s’inspirara en pel·lícules, i aquest s’inspirà en Carrers de Foc (Streets of Fire), de Walter Hill, i El Lluitador (Hard Times), protagonitzada per Charles Bronson.

Capcom s’encontrava en un estat financer difícil i depenia de l’èxit de Final Fight. Afortunadament, els ingressos del joc van superar les expectatives. Suposà un gran èxit que va redefinir el gènere i va exercir una gran influencia per gran quantitat de títols.

Com van dir Akira Yasuda, Nishitani i Okamoto, atés al èxit de Final Fight, els caps els van demanar fer una seqüela del mateix títol, però l’equip de desenvolupament, no obstant això, decidí fer Street Fighter II, projecte que ja havia començat a ser perfilat abans de desenvolupar Final Fight.

Descripció general del joc:

Es tracta d’un busca-raons (conegut en anglés com a beat ‘em up), un joc d’acció de desenvolupament horitzontal on ens enfrontem contra una multitud d’enemics al llarg de diferents nivells pels que, a més de caminar cap endavant i cap enrere, podem fer desplaçaments cap amunt i cap avall. A la fi de cada nivell, sol haver un enemic final.

Hi ha tres personatges que es poden utilitzar: Haggar, gran i fort alcalde de Metro City que lluitarà contra la banda Mad Gear per haver segrestat la seua filla Jessica. Cody, expert a l’ús de ganivets i nuvi de Jessica. Guy, ràpid i hàbil ninja amic dels altres protagonistes.

Poden jugar u o dos jugadors alhora de manera cooperativa. Es disposa de palanca per moure el personatge, un botó de salt i un altre de cop de peu. Quan es prem els dos botons simultàniament quan estem a terra els protagonistes sacrifiquen un tros de la seua barra d’energia per realitzar un atac especial poderós força útil quan s’és rodejat d’enemics.

Pels nivells n’hi ha objectes que poden ser trencats, com ara barrils o caixes de fusta que poden contindre articles de bonificació com ara objectes de valor que ens donen punts (rellotge, lingot d’or, gemes, ràdio, diner...) o d’altres que també ens ajuden a recuperar vida (entrepà de salsitxa de Frankfurt, pizza, fruita, begudes, xiclets...). També hi podem encontrar armes com ara ganivets, canonades o fins i tot katanes.

Curiositats:
  • Molts dels noms dels personatges son inspirats en cantants, grups o cançons de rock.
  • La cançó d’introducció de les versions occidentals per a recreatives (USA i World) van ser censurades respecte de la versió original japonesa i s’hi va reemplaçar una escena on apareix la raptada Jessica en roba interior pel logotip de Capcom.
  • Llavors no hi era habitual tindre personatges femenins d’enemics, per la qual cosa i amb l’objectiu d’evitar greixes per motiu de colpejar dones, van dissenyar Poison com si fora un transsexual sense operació. A les versions occidentals de l’adaptació per SNES, això no va ser prou, motiu pel qual ella i Roxy (el mateix personatge però amb una altra combinació de colors) foren reemplaçats pels personatges masculins Billy i Sid.
  • La versió per Mega CD, també censurada, per poder tapar més el seu cos, canvià el top de Poison per una samarreta i els seu pantaló curt per un pantaló més llarg.
  • Akira Nishitani, dissenyador en cap del joc, odia els jocs d’acció amb desplaçament lateral des dels dies de Final Fight.
  • Al Final Fight 2 apareixen als escenaris Chun-Li i Guile de Street Fighter II, al mateix temps que a les diferents entregues de la saga Street Fighter es van incorporar personatges, fases de bonificació i escenaris de Final Fight, cosa que va entrellaçar els universos de les dues sagues.
  • Captain Commando, un altre joc del mateix gènere, és ambientat a una versió futurista de Metro City, ciutat fictícia estatunidenca inspirada en Nova York que es creà per Final Fight i també hi apareix a altres jocs dins la saga Street Fighter.
  • Al personatge Sodom l’hi diuen Katana a les versions occidentals de les adaptacions per la SNES i Mega CD i a la de Street Fighter Alpha 2 per la SNES. La mateixa situació hi ocorre amb Damnd, que s’anomena Thrasher.
  • A la versió occidental per Super Nintendo, també es censurà l’article de bonificació amb forma d’una ampolla de whisky i la frase “OH! MY GOD!” que exclama l’amo del cotxe que es trenca i que passa a dir “OH! MY CAR”.
  • L’adaptació de SNES no en té la fase de l’ascensor, com ara tampoc a Guy com a personatge per jugar. Més tard es va llançar Final Fight Guy, una versió que substituïa Cody per aquest ninja.
  • Mike Haggar apareix juntament amb Jessica en Saturday Night Slam Masters i les seues dues seqüeles Muscle Bomber Duo i Slam Masters II: Ring of Destruction, així com ara en Marvel vs. Capcom 3 o Marvel vs. Capcom: Infinite o amb Guy en Namco x Campcom.
  • La sèrie de dibuixos animats estatunidenca de Street Fighter II tenia un capítol dedicat a Final Fight. Diverses de les històries dels còmics de Street Fighter realitzats per Udon també són dedicades a Final Fight o personatges seus, els quals apareixen també a diversos manga de Street Fighter.
  • En la base dels quatre pilars que hi ha just abans de l’enfrontament amb l’últim enemic final del joc hi ha gemes amagades.
  • Si mastegues el xiclet d’Edi.E, l’enemic final policia corrupte, recuperes un seixanta-quatre per cent de la barra d’energia i guanyes quaranta-dos mil nou-cents deu punts, el màxim que et pot donar un article al joc.
  • Per poder guanyar gemes o altres articles d’alta puntuació, trenca coses com ara barrils o papereres amb l’atac aeri al mateix temps que prems baix (cop de cap de Cody o cop de colze de Guy). Just després prem de manera ràpida esquerra i dreta.
  • A diferència dels altres personatges, Cody pot donar cops de puny a les fletxes que l’hi llança Belger, l’últim enemic final del joc, i fer ús de ganivets per apunyalar a més de llançar-los.


HISTÒRIA MÀQUINA ARCADE VINTAGE

Estat: OPERATIVA

Informació sobre la localització i l’adquisició de la màquina d’Arcade Vintage:

Màquina adquirida en juny del 2018 a Coin Op Wharehouse, Maryland (Estats Units). Importada amb el segon contenidor del 2018, a desembre.

Informació sobre el procés de restauració o reparacions efectuades:

Després d’adaptar un transformador de dos-cents vint volts i realitzar-li els ajustes necessaris al monitor i panel de control, la màquina funciona en perfectes condicions.

Reparacions o restauracions pendents:

Canvi de la palanca de control.