Donkey Kong
FITXA TÈCNICA
Nom del joc: Donkey Kong
Fabricant: Nintendo R&D1
Any de desenvolupament: 1981
Categoria: Plataformes
Informació de la plataforma de maquinari:
- CPU Principal: Zilog Z80 (3.072 MHz)
- CPU de so: I8035 (400 kHz)
- Xips de so: DAC (400 kHz), Samples (400 kHz)
Desenvolupadors principals: Shigeru Miyamoto, Gunpei Yokoi
Compositor de la música: Shigeru Miyamoto
HISTÒRIA DEL JOC
Història del desenvolupament:
A la fi dels anys setanta, l’intent de Nintendo per penetrar amb èxit al mercat de videojocs nord-americà fallà desprès del fracàs de Radar Scope al 1979. Per aconseguir mantindre a la companyia amb opcions al mercat, el seu president, Hiroshi Yamauchi, decidí convertir Radar Scope en altra cosa completament nova. Per aquesta tasca demanà a Shigeru Miyamoto, un jove dissenyador de la companya que treballava en aquesta des de 1977, que s’encarregara de fer un nou joc arcade. Ell acceptà i Yamauchi va encarregar al seu enginyer en cap, Gunpei Yokoi, que supervisara el projecte.
Yamauchi tenia com a objectiu principal el mercat dels Estats Units, per la qual cosa volia un títol apropiat per aquest país. “Per al primer nom del joc tractava de transmetre la idea de mico estúpid”, explicava Shigeru Miyamoto a una entrevista concedida al portal Wired.
“’Donkey’, per descomptat, es refereix a l’animal ruc, però al diccionari que jo hi estava utilitzant, es deia que també volia dir ‘idiota’. Nintendo América em va dir que hi era d’aquesta manera i que el terme Donkey no es podia traduir com idiota, encara que s’encontrava al diccionari d’aquesta manera. A mi m’agradava el so de Donkey Kong i vaig decidir mantindre’m amb la idea. Un any després, tothom hi era dient Donkey Kong sense cap dubte”.
El joc s’envià a Nintento América per ser provat pels testers. No els hi va agradar massa, atés que hi era molt diferent al panorama de la indústria del videojoc, quan abundaven els jocs de trencaclosques i mata-marcians. Els executius americans demanaren a Yamauchi que canviara el nom del videojoc, degut a la confusió. D’aquesta manera, es decidí posar un nom als personatges que apareixien al joc. Anomenaren Pauline a la xica i al personatge Jumpman l’anomenaren Mario, pel seu paregut amb Mario Segale, el propietari del magatzem. Aquestos noms van ser dibuixats a la cabina de la màquina recreativa i usats a articles promocionals. Donkey Kong hi estava preparat per ser llançat al mercat.
Descripció general del joc:
Donkey Kong és un joc de plataformes primitiu (es menciona que fou el primer). El joc es divideix en quatre zones. Cadascuna d’aquestes representen vint-i-cinq metres de l’edifici que Donkey escalà. L’última zona, per tant, hi és a 100 metres. Es necessita habilitat i paciència per calcular els tems de pujada de Jumpman.
El joc posa com a meta a Pauline. Quan s’arriba a ella, el jugador rep una puntuació per destruir i evitar objectes, completar la zona, recollir altres objectes, etc. Per cada set mil punts obtinguts, el jugador rep tres oportunitats més. Les zones en són les següents:
- Zona 1 (vint-i-cinc metres). Jumpman ha d’escalar una zona de construcció formada per set pisos i feta de bigues i escales torta, al mateix temps que ha d’esquivar amb salts els barrils llançats pel Donkey Kong, boles de foc, etc.
- Zona 2 (cinquanta metres). Jumpman ha de pujar una construcció de cinc pisos. Tornen les boles de foc. Aquesta zona no apareix a algunes conversions que es van fer del joc, com ara la de NES.
- Zona 3 (setanta-cinc metres). Jumpman pot pujar i baixar per alguns ascensors al mateix temps que ha d’evitar més boles de foc i diversos objectes que salten. Els pesos que hi apareixen (el perill més gran de l’heroi en aquesta pantalla) emergeixen al nivell superior i es paren prop de l’ascensor de la dreta.
- Zona 4 (cent metres). Jumpman ha de treure huit reblons al sòl, atés que es guanya així el nivell. Donkey Kong cau i Jumpman es por reunir a la fi amb Pauline. Aquesta és l’última zona de cada nivell.
Aquestes zones es combinen per fer fases de major dificultat. Un exemple és la velocitat que Donkey Kong llança els barriles o la velocitat de les boles de foc. El nivell vint-i-dos és conegut popularment com “la fase de la mort”, degut a que un error de programació impedeix passar aquesta fase (el temps aportat per fer-ho hi és inferior al necessari).
Amb tan sols quatre tipus de pantalla, Donkey Kong es converteix en un èxit.
Curiositats:
Fou provat a dos bars de Seattle als que es posaren dues màquines de Donkey Kong. Al principi els propietaris no creien que hi foren rentables, però quan van veure la quantitat de diner recaptat i les cues que es formaren, demanaren més unitats. Llavors, l’empresa de Redmond (prop de Seattle) creà un equip de treballadors encarregats de descompondre dues mil màquines de Radar Scope per convertir-les en màquines de Donkey Kong i subministrar les peticions del mercat japonés. El joc isqué a la venda oficialment en juliol del any 1981.
Les primeres dues mil unitats que es llançaren es van vendre ràpid i s’enviaren més unitats. Es decidí crear els components electrònics a la pròpia empresa nord-americana, atés que s’havia d’esperar molt de temps per rebre’ls des de Japó. A octubre, Donkey Kong vengué quatre mil unitats i, a juny de 1982, Nintendo havia conseguit posar al mercat seixanta mil unitats amb beneficis de cent-quaranta mil milions d’euros. Els enginyers que treballaren a aquest joc es van fer milionaris. Al segon any del seu llançament, encara hi era l’objecte creat per Nintendo que més es venia. Al Japó també es va vendre bé.
Com a curiositat, caldria dir que el famós Billy Mitchell, conegut com el millor jugador del segle XX, fa poc va ser desposseït de totes les seues marques i rècords a la Tabla de Rècords Intergalàctics de Twin Galaxies. Es va comprovar que trucà la partida al vídeo on assolia el rècord de punts. D’aquesta manera, ara Steve Wiebe figurarà a les tables de Twin Galexies i al Guinness World Records com el primer jugador que va superar la barrera del milió de punts al Donkey Kong.
HISTÒRIA MÀQUINA ARCADE VINTAGE
Estat: OPERATIVA
Informació sobre la localització i l’adquisició de la màquina d’Arcade Vintage:
La màquina fou adquirida per José Mª Litarte a un aficionat de la localitat de Madisonon, Alabama (Estats Units d’Amèrica). Recorregué uns quatre mil cinc-cents kilòmetres fins arribar al port de Nova York, on embarcà, amb una altra dotzena de màquines, al primer contenidor que noliejà José Mª en maig del 2018.
Informació sobre el procés de restauració o reparacions efectuades:
Ricardo Fernández-Vega fou l’encarregat de reparar la placa i la fons d’alimentació.
Enllaços a altres webs relacionades:
http://arcadevintageshop.blogspot.com/2013/09/donkey-kong-o-crazy-kong.html